Foc

Grècia crema. Les altes tem­pe­ra­tu­res de les últi­mes set­ma­nes, amb dues ona­des de calor que han donat regis­tres per sobre dels 44 graus, i la sequera dels últims anys, han dei­xat els bos­cos en con­di­ci­ons ide­als per cre­mar. I cre­men.

En el moment d’escriure aques­tes línies les fla­mes ame­na­cen Ate­nes. Més de 50.000 per­so­nes han hagut de dei­xar les seves cases, les auto­ri­tats han hagut d’eva­cuar hos­pi­tals i residències de gent gran, i milers d’hectàrees han estat cal­ci­na­des, jun­ta­ment amb tot el que el foc ha tro­bat al davant: vehi­cles, cases, esco­les i ins­ti­tuts. L’entrada del foc en zones urba­nes ha pro­vo­cat explo­si­ons i això ha incre­men­tat la virulència de l’incendi. El foc ha tenyit el cel de fum i cen­dres que, al llarg de les pròximes set­ma­nes, s’escam­pa­ran pel Medi­ter­rani, un mar que s’escalfa a mar­xes forçades per efecte del canvi climàtic.

Grècia està en plena tem­po­rada turística. Els hotels i els apar­ta­ments turístics d’Ate­nes estan plens de turis­tes que s’han hagut de sumar a la situ­ació d’alerta que afecta la població. I, mal­grat la gra­ve­tat, n’hi ha que es fan fotos som­ri­ent davant d’un cel enne­grit pel fum i amb la res­plen­dor de les fla­mes que s’apro­pen. Les xar­xes tenen això: són el reflex del que passa, i el que passa és que estem des­con­nec­tats de la rea­li­tat.