Servei Català de Trànsit

Dime­cres pas­sat, rene­gant en veu baixa, vaig pagar una multa de trànsit. Ho vaig fer sense dub­tar de la seva justícia, sobre­tot amb un radar pel mig, però pel que fa al pro­ce­di­ment per comu­ni­car-ho hi ha molt a dir. De fet si no fos per la meva com­pa­nyia d’asse­gu­ran­ces, que m’ha dit si hi volia recórrer, la carta amb la sanció cor­res­po­nent no m’hau­ria arri­bat mai. Un enllaç de la com­pa­nyia m’ha fet arri­bar al comu­ni­cat electrònic de la DGT, on es podia lle­gir que la carta havia estat dipo­si­tada el 20/08/24 a la meva bústia. Fals. Ni aquest dia ni cap altre, ja que con­trolo la bústia amb molta freqüència. Veient, però, el recor­re­gut que ha de fer el comu­ni­cat de la DGT fins arri­bar a les meves mans, es comprèn fàcil­ment com de fàcil és que es perdi pel camí. Ben bé és gai­rebé un mira­cle que arribi a destí. La DGT no l’envia direc­ta­ment, sinó a la Dipu­tació, i aquesta, a Cor­reus i d’aquí, a la meva bústia. Dipu­tació i Cor­reus no són exac­ta­ment un pro­digi de com­petència i entre els uns i els altres el per­ju­di­cat és el cli­ent final, el ciu­tadà que els paga perquè facin bé la seva feina. La DGT, però, no està exempta de res­pon­sa­bi­li­tat i se li ha d’exi­gir que sigui tan efi­ci­ent per comu­ni­car-ho com ho és a l’hora d’implan­tar un sis­tema per cobrar la sanció. I esta­ria bé que de tant en tant el seu direc­tor, a més d’infor­mar-nos dels nom­bro­sos nous radars que ins­tal·larà, sortís a donar expli­ca­ci­ons sobre el mal fun­ci­o­na­ment del seu depar­ta­ment.