Promeses de canvi dubtoses a Síria

Les noves auto­ri­tats siri­a­nes han començat el seu man­dat apli­cant el guió que es pre­veia per a un nou règim que es vol pre­sen­tar al món com un govern que deixa enrere les atro­ci­tats come­ses durant la dic­ta­dura de Bai­xar al-Assad. El govern del nou home fort, Abu Moham­med al-Julani, intenta mos­trar la seva cara més mode­rada en un intent de fer obli­dar a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal d’on venen els prin­ci­pals diri­gent: d’orga­nit­za­ci­ons com Al-Qaida i Estat Islàmic. De moment, els països occi­den­tals fan veure, encara que sigui amb la boca petita, que es cre­uen les pro­me­ses de canvi de les noves auto­ri­tats. Tam­poc no tenen gai­res alter­na­ti­ves. Aquests dies han sor­tit a la llum les tor­tu­res i altres mètodes bàrbars uti­lit­zats pel règim der­ro­cat i als car­rers de ciu­tats de Damasc s’hi res­pira un clima d’alleu­ja­ment i d’espe­rança, tot i les reser­ves i la prudència més que jus­ti­fi­cada amb què ento­men els can­vis els ciu­ta­dans siri­ans.

La comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i l’opinió pública tenen encara fres­ques a la memòria les pro­me­ses de canvi i de res­pecte dels drets humans dels tali­bans quan van recu­pe­rar el poder després d’anys d’ocu­pació nord-ame­ri­cana. Qua­tre anys després de la sor­tida dels sol­dats dels EUA, el règim talibà ja ni es pren la molèstia de dis­si­mu­lar i els drets de les dones han vis­cut una recu­lada bru­tal. Els líders euro­peus van tenir un pri­mer tast –simbòlic– de les difi­cul­tats que hi haurà a Síria per esta­blir-hi un règim res­pectuós amb els drets humans i, en par­ti­cu­lar, els de les dones després que Al-Julani es negués a encai­xar la mà a la minis­tra d’Exte­ri­ors ale­ma­nya, Anna­lena Baer­bock, com sí que va fer amb el seu homòleg francès, Jean-Nöel Bar­rot, en la visita que els diri­gents euro­peus van fer a les noves auto­ri­tats per par­lar de la neces­si­tat d’una tran­sició pacífica i inclu­siva. El gest, pre­vi­si­ble en un líder isla­mista, va aixe­car polèmica en els mit­jans occi­den­tals i, segu­ra­ment, no tindrà con­seqüències en la vida quo­ti­di­ana dels siri­ans. Sí que en tenen, però, els pri­mers pas­sos de les noves auto­ri­tats. Per exem­ple, la nega­tiva explícita a accep­tar l’auto­no­mia dels kurds i els com­bats de les milícies pro­tur­ques al seu ter­ri­tori.