Les ‘Karen’

El vídeo viral mostra una noia jove nord-americana, que probablement no arriba als trenta, amb cabell ros llis i llarg, ulls d’un blau claríssim i un bronzejat esperem que saludable. S’adreça a les seves compatriotes blanques, com ella, i de manera molt directa i concisa els demana que utilitzen les seus recursos de Karen per ajudar immigrants il·legals que es troben en risc de ser deportats. Recorda que sota les ordres de Trump ja no hi ha cap espai segur per a aquestes persones, ni esglésies, ni hospitals, ni escoles, i insisteix que les dones blanques tenen instruments a les seves mans per ajudar contra aquesta croada delirant en què el president nord-americà posa en el mateix sac delinqüents condemnats i famílies treballadores perfectament arrelades.

Però en què consisteix exactament la crida a fer de Karen? El nom propi s’ha convertit, en l’argot dels angloparlants, en una manera de descriure la típica dona blanca de mitjana edat que es queixa per qualsevol cosa insignificant, especialment si té veïns negres o llatinoamericans a qui assenyalar, que sap com cridar i mantenir l’atenció d’agents de l’autoritat i que resulta irritant perquè es considera per sobre dels altres. És un terme pejoratiu que s’ha utilitzat per fer broma i que també ha generat debat sobre si és discriminatori o no (per mi un debat absurd perquè a qui posa en evidència és a qui discrimina, no al discriminat). En qualsevol cas, la crida de la jove que s’ha fet viral recomana a totes les dones blanques que vulguin intervenir en favor dels sensepapers que facin servir les armes de les Karen amb el següent missatge: “Hem estat entrenades tota la vida per ser d’aquesta manera, des de les nostres àvies fins ara. Aprofitem els recursos que ens han inculcat per guanyar temps, per distreure els agents d’immigració que fan batudes, per donar una oportunitat a aquells que ho necessiten.” Conforta saber que enmig de tanta misèria humana encara hi ha qui troba eines per plantar cara. Benvingudes totes aquestes noves Karen.