El caos de rodalies

No hi ha dubte que el servei de rodalies ha esdevingut un maldecap per al govern socialista i una oportunitat perquè l’oposició burxi davant el caos per erosionar el lideratge de Salvador Illa. Tampoc hi ha dubte que a l’usuari molest li importa molt poc que li donin explicacions en comissió parlamentària, en un ple extraordinari, en una roda de premsa o en el format que vulguin. Al ciutadà, amb raó emprenyat i que paga impostos, no li serveixen les explicacions parlamentàries quan està a l’andana d’un tren que no arriba i quan ningú sap quan passarà. El fet li provoca una forta angoixa vistos els missatges i les protestes dels últims dies. Fins ara, la resposta del govern ha estat demanar disculpes, anunciar que la via ferroviària està en obres i que abans de dos anys serà difícil veure millores substancials. És a dir, es demana paciència a l’usuari.

Era el catedràtic d’història econòmica Jordi Nadal que preguntava als seus alumnes: qui ha fet Espanya? Respostes de tot tipus, que anaven des dels Reis Catòlics fins a altres reis, etc. El professor replicava tot donant la resposta correcta: “Espanya l’ha fet el tren.” Un tren des d’un quilòmetre zero que parteix radialment des de Madrid, motiu principal d’un problema que s’acumula fa molt temps a tota la xarxa ferroviària amb l’excepció de l’AVE, que va arribar tard a Catalunya –per preferències polítiques el Madrid-Sevilla va arribar anys abans– però funciona, sobretot per a les llargues distàncies.

Rodalies és un problema que ve de lluny. De l’Espanya radial. Des de sempre l’Estat hi ha invertit poc, menys que en altres llocs. Avui encara és tota una aventura poder anar a Puigcerdà en tren. En els pròxims dies i a propòsit dels trens, govern i oposició es llançaran els plats pel cap sense solucionar pràcticament res. Només serà vàlid que la Generalitat s’enfronti al govern espanyol per accelerar les transferències i les doti dels recursos necessaris.