No ens mengem l’equilibri

Cata­lu­nya és el prin­ci­pal pro­duc­tor de pin­sos de l’Estat espa­nyol i un refe­rent dins la Unió Euro­pea. Amb un 20% de la pro­ducció esta­tal i el 40% del pinso ecològic, el sec­tor ha estat un pilar fona­men­tal del model agro­a­li­men­tari català. La seva força radica en una xarxa d’explo­ta­ci­ons rama­de­res i fàbri­ques de pinso que han desen­vo­lu­pat una estruc­tura empre­sa­rial única. Amb el temps, però, el sec­tor s’ha anat inte­grant ver­ti­cal­ment, amb grans empre­ses que con­tro­len la tota­li­tat de la cadena pro­duc­tiva, des de la fabri­cació del pinso fins a la comer­ci­a­lit­zació final de la carn. Aquest model, adop­tat ofe­reix avan­tat­ges en eficiència, però alhora redu­eix la diver­si­tat d’ope­ra­dors i amenaça la super­vivència dels petits i mit­jans pro­duc­tors. Un dels fac­tors que han acce­le­rat aquesta con­cen­tració és l’aug­ment de les exigències nor­ma­ti­ves i sanitàries, que han reque­rit inver­si­ons con­si­de­ra­bles en infra­es­truc­tu­res i pro­ces­sos de con­trol de qua­li­tat. Mol­tes fàbri­ques de pinso peti­tes i mit­ja­nes no han pogut assu­mir aques­tes des­pe­ses i han estat absor­bi­des per altres empre­ses o han des­a­pa­re­gut.

L’apa­rició dels escor­xa­dors com a nous actors en el procés de con­cen­tració mos­tra un camí de no retorn. Per això, l’admi­nis­tració cata­lana ha de tenir en compte tots els mati­sos exis­tents al sec­tor per evi­tar que la rees­truc­tu­ració es tra­du­eixi en una homo­geneïtzació que afa­vo­reixi exclu­si­va­ment els grans ope­ra­dors. Si no es pro­te­gei­xen els petits i mit­jans rama­ders, el ter­ri­tori corre el risc de ser apla­nat per faci­li­tar l’entrada de grans mul­ti­na­ci­o­nals del sec­tor ali­men­tari, un fet que podria des­vir­tuar un model que fins ara ha estat un èxit gràcies a la diver­si­tat d’ope­ra­dors i a l’arre­la­ment local. Un sec­tor de pin­sos fort i diver­si­fi­cat és essen­cial per man­te­nir l’equi­li­bri ter­ri­to­rial i asse­gu­rar que la riquesa gene­rada es rein­ver­teixi en el ter­ri­tori. El futur del sec­tor passa per tro­bar un equi­li­bri entre eficiència i diver­si­tat, entre inno­vació i arre­la­ment. Cata­lu­nya ha de vet­llar perquè les polítiques agro­a­li­mentàries no esde­vin­guin un sim­ple faci­li­ta­dor per a la con­cen­tració empre­sa­rial i es pro­te­geixi el paper dels rama­ders inde­pen­dents.