Perpinyà: fidelitat

He visi­tat dues vega­des la Cata­lu­nya Nord. La pri­mera, amb motiu de la 8a reno­vació de la Flama de la Llen­gua cata­lana el febrer de 1977. Encàrrec que vaig accep­tar com a pre­si­dent del Cen­tre Comar­cal Llei­datà de Bar­ce­lona quan m’ho va ofe­rir la Fede­ració Cata­lana de Mun­ta­nyisme. Vaig con­si­de­rar que era un acte molt esca­ient per cele­brar el 50è ani­ver­sari de l’enti­tat. La segona vegada va ser per com­prar discs dels Bee Gees i Boney M. quan diri­gia una dis­co­teca de l’Espluga de Fran­colí, La Sínia. Fou un des­co­bri­ment que encara per­durés el català en aque­lla zona i que Per­pinyà fos un focus de llançament i renai­xe­ment de la cul­tura cata­lana després de segles d’annexió a França. Era com un mira­cle. Actu­al­ment, he vist la gran mani­fes­tació de La Bres­sola per dema­nar finançament per a les esco­les en català, rei­vin­di­cant la forta relació que repre­senta la llen­gua cata­lana que ens uneix als dos pobles. Mai podrem agrair prou als des­cen­dents d’aquells cata­lans que al llarg dels segles s’han man­tin­gut ferms defen­sors d’una cul­tura cata­lana uni­ver­sal. Aju­dem-los, la paraula fide­li­tat els defi­neix.