Tribuna
El col·lapse de Rodalies
Les incidències a Rodalies es duen a terme pràcticament a diari. El risc és que aquesta quotidianitat pot fer que deixi de ser notícia i s’oblidin les seves conseqüències, que són gravíssimes. La xarxa de Rodalies i Regionals va tenir 553 incidències greus entre principis del 2021 i l’agost del 2024, un mes abans de les obres de Roda de Berà. Això significa l’existència d’un problema cada 2,5 dies, segons fonts del mateix Departament de Territori. La conseqüència és l’afectació a més de 11.000 viatgers.
Davant d’aquest colpidor panorama, el primer interrogant és saber per què es produeixen tantes anomalies i per què això no passa en altres indrets de l’Estat. Tant els experts com el sentit comú van en la línia que el principal problema és una manca d’inversió permanent –i perillosament agreujada– a partir del moment que es posa en marxa, al so de bombo i platerets, el tren de gran velocitat (TGV): un sistema radial per afavorir Madrid amb una inversió entorn dels 60.000 milions d’euros.
QUAN els catalans ens queixem que l’Estat maltracta els ciutadans de casa nostra, és perquè es tracta d’una veritat ben justificada. Catalunya rebia el 2021 menys inversió pública per a les infraestructures ferroviàries que la que arribava a finals del segle passat tot i el govern d’Aznar. Concretament, en va obtenir un 5,8% menys, segons fonts de la Fundació BBVA. A tall d’exemple, en el període del 2018 al 2021, el Principat va obtenir un 15,7% menys que l’anterior període. Fins i tot la inversió bruta era tan baixa alguns anys que, un cop descomptat el manteniment i la depreciació, la inversió neta resultava ser negativa. Davant d’això, hem de tenir present que durant aquest primer quart de segle La Moncloa ha estat presidida indistintament per governs del PP i del PSOE. Durant la crisi financera, les retallades es van acarnissar amb la inversió pública, fet que va deteriorar encara més les destinades a infraestructures en general i la xarxa ferroviària en particular.
Per tant, la principal causa del caos en el conjunt de trens de Catalunya és la desinversió constant i permanent en terres catalanes durant dècades al marge del color polític. Però, dit això, no tota la culpa cal focalitzar-la en la manca de recursos. Hi ha altres motius molt sospitosos. El nivell d’execució d’obra pública a Catalunya és ínfima, l’any que arriba al 50% ja es pot considerar festa major. I això quan és sabut que Madrid, per exemple, mai es queda per sota de la seva partida pressupostària aprovada, ans al contrari, sempre sol tenir un augment superior, com a mínim del 20%. Per què?
Es parla que per compensar l’estat deplorable de Rodalies caldrà posar en marxa nous combois. Aquesta decisió segurament hi podrà ajudar, però per què el 24% del material rodant de Rodalies inventariat no està operatiu en aquests moments, tal com va informar la consellera del ram, Sílvia Paneque, d’acord amb una estimació elaborada per la Generalitat i Renfe? En aquest aspecte concret es deia que feia falta magatzems i més operaris per poder arranjar els combois avariats. Aquest fet concret és molt greu, perquè encara no s’havia denunciat aquesta anomalia fins ara.
Però encara és més preocupant el galimaties existent entre Renfe, Adif i el Ministeri de Transports, perquè, gairebé sempre, xoquen entre ells tant en el diagnòstic com en la solució per posar fi al maltractament que reben els ciutadans catalans des de fa anys i panys. Esperant culminar el traspàs de Rodalies, si és que s’acaba produint, i, en tot cas, sense tenir assegurades les inversions pendents i les de manteniment de cara al futur, aquest caos ferroviari colpeja durament l’economia. Els primers afectats, sens dubte, són els soferts usuaris que esperen el tren sense saber si podran arribar a la feina, al metge o als centres formatius a l’hora prevista. Però l’altre aspecte greu és l’afectació, gairebé diària, a centenars d’empreses perquè els seus treballadors no podran rendir a plena activitat, tant física com mental, amb tant desori. Amb fets com aquests no es podrà millorar mai la productivitat que tant es reclama.
I malgrat les pedres a la sabata com són Rodalies o el vergonyós dèficit fiscal a què l’Estat sotmet els catalans, la nostra economia ha crescut un 3,6% l’any 2024. Aquest percentatge és 3 dècimes superior al de la Comunitat de Madrid i 4 dècimes més que la mitjana espanyola. De fet, és el primer cop en sis anys que l’economia del Principat mostra més dinamisme que la madrilenya. Un miracle!
