Les preocupacions dels ciutadans

En el dar­rer CEO, l’enquesta que cada govern al poder ama­neix com vol per tal que surti allò que més li convé, es va encar­nar el somni humit dels par­tits d’obediència espa­nyola que, durant els anys del procés i sota la batuta de l’extin­gida Arri­ma­das, sos­pi­ra­ven perquè es parlés dels “veri­ta­bles pro­ble­mes que interes­sen als ciu­ta­dans” i no pas d’inde­pendència. I així ho han acon­se­guit els soci­a­lis­tes, tot dei­xant les rela­ci­ons Cata­lu­nya-Espa­nya en vui­tena posició dels pro­ble­mes prin­ci­pals de Cata­lu­nya. Però, santa innocència! –o no, perquè ni són sants ni inno­cents!–, qual­se­vol, del sofà de casa estant, amb les xifres històriques i les actu­als, sap que ni l’accés a l’habi­tatge, ni la immi­gració, ni la poca cre­di­bi­li­tat de la política, ni la inse­gu­re­tat ciu­ta­dana, ni el fun­ci­o­na­ment de l’eco­no­mia, ni la sani­tat, ni l’atur i la pre­ca­ri­e­tat labo­ral es podran, ni de bon tros, solu­ci­o­nar amb la situ­ació de dependència abso­luta d’un estat que ni ha fet, ni fa, ni farà res per posar-les a to perquè això, a més de cos­tar-li diners –per cert, els nos­tres!–, és allò que manté dis­tret el per­so­nal –vegeu Roda­lies– i fa que no s’adoni que només amb la inde­pendència hi ha alguna pos­si­bi­li­tat de solució, perquè supo­sarà que les deci­si­ons es pren­dran aquí i es dis­po­sa­ran de tots els recur­sos gene­rats. Però més val no par­lar-ne, que a tots els polítics actu­als els agafa picor i des­a­pa­rei­xen.

Al CEO, només li fal­tava que votants de Junts pas­ses­sin a engros­sir Aliança Cata­lana. Ja se sap que el gran mis­satge exis­ten­cial dels soci­a­lis­tes és “que ve l’extrema dreta!” I qui va reta­llar tots els drets amb el 155? Qui aplau­dia amb les mans i les ore­lles l’empre­so­na­ment dels líders polítics? Qui ha espiat rivals amb Pega­sus i ha infil­trat poli­cies entre les seves files? Això, cinisme sense límits!