I el no-res, qui l'ha creat?

El físic britànic Stephen W. Hawking ens ha sorprès amb noves declaracions sobre la formació de l'univers. Confesso la meva admiració per aquest home, que, amb la seva teoria del big bang, va capgirar els nostres coneixements tradicionals sobre aquesta matèria. Coneixements adquirits a l'escola i al catecisme, i posteriorment revalidats en l'ensenyament superior i en les facultats de teologia, avui més nombroses que no pas anys enrere.

Segons Hawking, podria ser que l'univers s'hagués format a partir del no-res. Costa d'imaginar, més que de creure. Però això no vol dir que no sigui una veritat com una casa. Més que no pas un atac contra la casa o temple, entenent per temple la religió. No crec que Hawking tingui cap interès a contradir la religió. Més aviat ha estat al revés: la religió ha tingut sempre un interès desmesurat per contradir la ciència, i fins i tot per condemnar els científics quan han sostingut teories contràries a la visió religiosa –i com a tal, acientífica– de la creació de l'univers. Aquest va ser el cas de Darwin, per no parlar de Copèrnic, de Galileu Galilei i de Giordano Bruno.

Darwin va ser un màrtir dels anomenats creacionistes, convençuts com estan que tot s'explica a partir de Déu. El que no han aconseguit explicar és qui és Déu. Tanmateix, és molt clar que Déu està al seu servei i al servei de la religió, i no a l'inrevés. Amb l'excusa dostoievskiana que “si Déu no existís, tot estaria permès”, ells s'ho permeten tot en nom de Déu. Aquí teniu, sense anar gaire més lluny, el cas d'aquesta dona musulmana presumptament adúltera que havia de ser lapidada pel pecat comès. Una prova inequívoca de les barbaritats que es poden arribar a cometre en nom de la religió i en compliment –segons sembla– de la voluntat de Déu. I al final resultarà que Déu no té res a veure amb l'univers, i que tot el que ens demana és un mínim d'urbanitat.

Que l'univers sigui etern no va necessàriament lligat a l'existència d'un creador etern. Avui dia tothom sap que les famoses proves de sant Tomàs sobre l'existència de Déu únicament serveixen per provar l'existència de sant Tomàs. Tot allò del motor immòbil i de la causa incausada ha passat a la història. El motor immòbil ha estat substituït pel papamòbil, i la causa incausada ha deixat pas al dicasteri que s'encarrega de censurar els teòlegs sense motiu aparent. D'aquí deu venir –suposo– que els teòlegs, en el cas de les declaracions de Hawking, prefereixin mantenir-se al marge. I ben fet que fan. La feina dels teòlegs no és estar al servei de la jerarquia, sinó al servei de l'home i de les seves aspiracions. I l'aspiració de l'home sempre ha estat la llibertat. La nova concepció de l'univers aportada per Hawking ens hauria de fer a tots, però sobretot als creients, més humils. El creient té tendència a usurpar el lloc de Déu. Vol ser respectat pel que creu, no pel que es mereix. Si en lloc de pensar en la providència, el creient fos capaç de pensar en l'atzar, estic segur que no hi hauria tantes injustícies al món. L'atzar és més just que la providència. Ens proveeix millor que no pensem. Avui et toca a tu, demà em pot tocar a mi. Som iguals davant la llei, i encara més davant l'atzar. L'atzar ens dóna a tots les mateixes oportunitats. Del que es tracta és d'aprofitar-les. I el mateix cal dir respecte a la creació del món: del que es tracta és de recrear-lo constantment; de millorar-lo dia a dia. Una altra cosa no va fer l'autor (o autors) del llibre del Gènesi, que recopilar i millorar unes narracions sobre l'origen del món i de la humanitat que ja existeixen. O sigui, que Déu, en el millor dels casos, no va “revelar” res de nou. Val la pena tenir-ho en compte abans d'esquinçar-se les vestidures. De tota manera, no crec que ningú s'esquinci les vestidures. Els creients – sobretot els partidaris del creacionisme– continuaran dient que tretze són tretze. Si no van afluixar davant de l'evolucionisme darwinià, no crec que ho facin ara. Continuaran impartint la mateixa conferència sis dies a la setmana, i el setè descansaran. I és que, com bé deia El Roto en l'acudit que acostuma a publicar a El País, la qüestió continua oberta. “D'acord que l'univers pot ser que s'hagi creat del no-res –deia–, però a veure: el no-res, qui l'ha creat?”. Resposta: Déu, evidentment. I tots contents.