Defensar-se amb corsaris o amb flota pròpia

Per més que el govern aparenti tranquil·litat, amb la decisió de no deixar reservar vols que hagin de sortir de l'aeroport de Girona posteriorment al 27 de març, Ryanair insinua que podria tenir plans per reduir o eliminar la seva operativitat des de l'aeroport de Vilobí. És una acció més de pressió de l'aerolínia irlandesa per aconseguir millors condicions en el conveni que ha de renovar amb les administracions catalanes i a través del qual ja rep al voltant de 4 milions d'euros cada any. Ryanair vol ara reduir uns 12 milions d'euros en costos i li és igual d'on surtin: tant pot ser retallant d'un 40 per cent les taxes que Aena li cobra, evitant de pagar sancions per haver vulnerat els drets dels consumidors o per haver obviat la declaració obligatòria de treballadors estrangers desplaçats, o provant que se li acceptin idees dements com volar sense copilot o fer volar mig drets els passatgers perquè n'hi càpiguen més. Durant el passat primer semestre la companyia ha guanyat 451,9 milions d'euros, un 17 per cent més que en el mateix període de l'any passat, però això no ha sigut cap obstacle ni per cargolar més les administracions públiques ni els treballadors. Ryanair actua així perquè sap que genera per al país una activitat turística i econòmica de qualitat relativa però de quantitat gens menyspreable i que sempre hi ha qui es vendria l'ànima al diable per penjar-se una medalla. Vet aquí que es repeteix, doncs, una vella història: la dels reis i prínceps que per mantenir plens els seus baguls donaven llicència de pirateria als corsaris que els garantissin un sucós percentatge. Sovint, però, passava que els corsaris allargaven més el sabre que la màniga i els seus protectors havien de córrer a enfonsar-los els vaixells amb la pròpia força naval. Potser ha arribat l'hora, doncs, que no ens tremolin les cames davant de segons quins xantatges i que els aeroports de Reus i Girona no es resignin a ser un refugi de conveniència de companyies apàtrides sinó peces complementàries d'un sistema aeroportuari nacional liderat pel Prat i les seus de companyies sorgides de l'entramat financer i empresarial català amb la voluntat de proporcionar riquesa i treball al país que els és propi.