Fi de la impunitat neonazi
Pedro Varela, exdirigent del grup neonazi Cedade, editor i propietari de la llibreria barcelonina Europa, va ingressar el 12 de desembre a la presó de Lledoners per ordre del jutjat penal número 15 de Barcelona per complir la condemna de quinze mesos imposada al maig per un delicte de provocació a la discriminació a l'odi o la violència per motius antisemites o de pertinença a una raça. Condemna que ha de complir, en ser la segona que pesa sobre Varela, ja que l'anterior era per difusió d'idees genocides, tipificada en l'article 607. Amb el compliment de la pena, es pot afirmar que per fi s'apliquen aquests tipus penals.
El delicte de provocació a la discriminació, l'odi i la violència per motius de raça, ideologia o orientació, i el de difusió de doctrines que neguin o justifiquin el genocidi o reivindiquin els règims que el van causar, tipificats en els articles 510 i 607.2 del Codi Penal, van ser introduïts el 1995 per posar fi al buit que va permetre que quedessin impunes actes d'opinió com les declaracions al programa Informe semanal del líder dels Boixos Nois, ja mort, Sergi Soto, que va exaltar Hitler i va fer crides a la violència contra immigrants. Recordem que en aquell temps el moviment skin mostrava amb impunitat símbols nazis als camps de futbol i organitzava caceres d'immigrants.
Després d'entrar en vigor ambdós tipus penals, els Mossos d'Esquadra van comissar llibres i revistes que es distribuïen a la llibreria propietat de Varela. A la causa es van presentar com a acusació SOS Racisme i associacions jueves, i Varela va ser condemnat el 1998 a tres anys de presó en aplicació de l'article 510, i a dos anys pel 607.2, en el que seria el primer judici en què s'aplicaven aquests articles. Però al·legant el dret a la llibertat d'expressió i a la lliure interpretació de la història, el cas es va embrancar en una sèrie de recursos que acabarien al Tribunal Constitucional, el qual dictaminaria el 2007 que la negació de l'Holocaust no era delicte, en ser un acte d'opinió. Això va generar que Varela fos absolt d'incitació a l'odi, en entendre's que no quedava clar que hagués comès aquest delicte i que, a més, en cas que ho hagués fet, ell no era responsable de la demora en dictar-se sentència, sent condemnat a només set mesos pel 607-2, de justificació del genocidi.
Després de la seva victòria legal, Varela es va presentar com una víctima dels que persegueixen la llibertat d'expressió i va portar a Barcelona a donar conferències l'exlíder del Ku Klux Klan David Duke, i l'historiador David Irving, que defensa que Hitler ignorava l'existència dels camps d'extermini. En aquest context, en què es creia que la llibertat d'expressió donava impunitat a actes d'opinió que inciten a l'odi, neguen l'Holocaust o difonen les idees que el justifiquen, semblava que l'únic tipus penal aplicable per castigar els que difonen aquestes idees era el d'associació il·lícita, és a dir, la concurrència organitzada de diverses persones, tipificat en el 515, pel qual van ser condemnats el juliol del 2009 per l'Audiència de Madrid els dirigents de Hammerskin. Posteriorment, a l'octubre, l'Audiència de Barcelona va condemnar per difusió d'idees genocides, provocació de l'odi i associació il·lícita quatre neonazis catalans, entre ells Ramon Bau, exlíder com Varela de Cedade, per la seva pertinença al Centre d'Estudis Indoeuropeus, i que, a més d'editar material similar al de Varela, havien creat un grup secret disposat a actuar violentament, que imitava l'organització de les SS, i que ara està amb dues sentències pendents de recurs.
I resultava descoratjador que, quinze anys després de la seva implantació, a l'empara de la llibertat d'expressió i d'interminables recursos, els actes d'exaltació de l'odi i incitació al racisme continuessin sense càstig. Ara, amb l'ingrés a la presó de Varela, per fi es dóna sentit a unes modificacions introduïdes fa quinze anys per evitar que es cridi a l'odi cap a aquells que no agraden als qui al seu cervell dissenyen un món totalitari. A més a més, en el context polític que es viu a Catalunya, en què regidors del Partit Popular i de Plataforma per Catalunya han estat cridats a declarar o estan imputats per manifestacions de tipus racista, ha de servir per demostrar que hi ha opinions que poden comportar presó.
