Un tràmit parlamentari excessivament llarg

L'increment de la desocupació, l'aturada en totes les activitats productives, la recessió del consum i de la inversió i la previsible reforma a la baixa dels serveis i de les prestacions socials col·loquen el país en una situació de crisi extremadament delicada. Si en qualsevol circumstància la presa de possessió d'un nou govern hauria d'estar marcada per la urgència de posar-se a treballar, sembla que a la vista del nostre panorama nacional aquesta urgència és clamorosa.

Costa d'acceptar, per tant, el procediment parlamentari que la llei fixa per a la investidura del president del país: mentre l'únic candidat possible fa un discurs que perfila amb notable exactitud els reptes que haurà d'afrontar el seu executiu, el procés d'elecció ens porta l'espectacle inútil d'haver de repassar per entregues el seu programa de govern a través de primeres, segones i terceres voltes de votacions, i haver d'escoltar en cada una els arguments i les matisacions de tots els partits, allargant tres dies una sessió que podria complir perfectament la seva funció en un de sol.

Quin argument té prou pes per justificar que es voti en contra de la designació del president en una primera votació i després permetre-la d'una manera o d'una altra en la segona o la tercera volta adduint responsabilitats polítiques, tal com estan fent diversos partits? Algun d'aquests té l'opció de fer escollir el seu propi candidat? Quins pactes es poden assolir entremig que no s'haguessin pogut obtenir abans? Quines propostes de govern farà el candidat que no les haguem sentit durant una campanya electoral sempre més extensa del que marca el calendari oficial? Fos quin fos l'escenari parlamentari, no n'hi hauria prou amb una roda expositiva dels plantejaments amb què cada formació es disposa a afrontar la legislatura i la interlocució amb el govern i amb una única votació en què quedés proclamat president l'aspirant que disposés de més vots de la cambra? Ja se'n cuidarien bé prou els partits i els candidats d'acudir a la sessió amb els pactes o els suports parlamentaris necessaris per investir el seu presidenciable i configurar la majoria en què s'hagués de sostenir el govern.