Unitat per la independència

A principi del mes d'abril vinent tindrà lloc la darrera tongada de consultes sobre la independència, una experiència que no sols haurà servit per sensibilitzar centenars de milers de persones sobre la possibilitat democràtica de l'opció independentista, sinó que també haurà mostrat la possibilitat de trobar un terreny de treball unitari on han participat milers de persones, independentment de la seva adscripció política. Més enllà dels diferents partits, plataformes, organitzacions i col·lectius, tot l'independentisme ha estat capaç de desenvolupar una activitat orientada a un objectiu definit i concret de sensibilització.

Fora d'aquesta experiència, la recerca de la unitat ha estat llarga i complicada, i no exempta de debats enrevessats i d'un cert nombre de decepcions. Després de la manifestació multitudinària del 10 de juliol passat, els resultats de les darreres eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya del mes de novembre han fet pensar a algunes persones que no s'havia recollit tot l'abast de l'independentisme mobilitzat de manera creixent al llarg dels mesos i anys darrers.

Si alguna cosa van mostrar les eleccions autonòmiques passades fou, a la meva manera de veure, la polarització del vot nacional; és important, però, analitzar adequadament la raó per la qual aquest fet no es va reflectir directament en el creixement d'una opció electoral de caire independentista. El que va succeir, en la línia del conegut vot útil, fou la polarització del vot nacional esmentada, en forma d'una concentració dels vots al voltant de dos pols contraposats: l'espanyolisme que va optar principalment pel PP; i el catalanisme que ho va fer sobretot per CiU.

L'anàlisi d'aquests fenòmens ens mostra que el camí de la unitat independentista no es troba, a curt termini, en el camp de la intervenció electoral, que seguirà uns camins més lents de clarificació, com ho estan mostrant també les dificultats que troben les propostes d'unitat al voltant de les pròximes eleccions municipals. La unitat independentista avançarà sobretot per mitjà de la construcció d'estructures on tothom hi participi de manera personal i que, tal com va passar en el moment de la construcció de l'Assemblea de Catalunya, facin possible aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals. En aquest sentit, ja hem assenyalat que l'experiència de les consultes ha preparat aquest terreny d'unitat des de la base, i a partir d'una mobilització arrelada arreu del territori.