Bi... bli... què?

Facultat de Lletres. Un moment imprecís dels anys setanta. Davant la cara de sòmines que posen els estudiants en sentir parlar del Cisma d'Occident, el professor demana si no en saben res. Un, que com a mínim n'ha sentit tocar campanes, amolla insolent que les coses de capellans no els van... (!).

La mateixa facultat. Temps actuals. Un alumne pregunta si el llibre aquest que es diu la Bíblia es pot trobar a la biblioteca... A la resposta de la professora en els termes fàcilment imaginables, el noi replica que, com que ell, de missa, no n'és gaire... (!).

Aquí, i arreu d'Europa, i en diferents ocasions: en ensenyar-los el mestre una representació plàstica de la Santíssima Trinitat, un dels infants comenta estranyat que què hi fa aquell colom allí dalt al mig... (!).

Això per no parlar, en un sentit oposat, per bé que des d'una ignorància igualment supina, de la denúncia formal presentada contra idèntica professora per haver gosat afirmar que, la Bíblia, forma part de la millor literatura de ciència-ficció de tots els temps.

Així pinta el pati, ja des de fa moltes dècades, del no coneixement, o del desconeixement, o de l'anticoneixement, referible a la que, en paraules de Gombrich, ha constituït durant pràcticament dos mil·lennis la principal font de metàfores de la nostra tradició occidental.

Lluitar contra l'amputació i la deformació d'aquest llegat històric cabdal és tant deure de creients com de no creients, de gent de la crosta com de gent agnòstica, de beiatus com d'ateius. Avenir-nos-en per contra a la pèrdua és regredir a la bàrbarie, a l'oblit, al no-res.

Avui es presenta i surt a la venda una edició interconfessional, assequible en tots sentits, de la Bíblia. Benvinguda sigui. (Re)llegir-la enfortirà la fe de qui en tingui, augmentarà la capacitat de comprensió de qui no, farà tant els uns com els altres més savis. Tots, en definitiva, més capaços de reconèixer-se, des de la confessionalitat o des de la laïcitat, en una identitat cultural comuna.