Opinió

PLAÇA MAJOR

Nosaltres vam perdre

Tenen les meves simpaties perquè han sabut amplificar un malestar que només comença. Haurien d'enrobustir el discurs, organitzar-se... No em veig amb cor de donar consells, perquè nosaltres vam perdre

He assistit molt poc a les assemblees dels acampats, potser perquè a la primera que em vaig decidir d'anar, a Tarragona, la cosa va ser –fins que vaig marxar, cansat– bastant, o molt, penosa. No cal ni dir que tenen tota la raó del món, però també s'ha de consignar que han rebut una atenció mediàtica sorprenent –a algú li devia interessar–, tant com aquella matussera intervenció policial a Barcelona, sense disculpa. A mi em recorden les assemblees universitàries del primer temps del postfranquisme, amb la diferència que en aquelles hi havia qui sabia què volia i aquí fa l'efecte que, més enllà de les queixes fonamentadíssimes, no hi ha pla d'acció ni objectiu clar, sembla que hi imperi molta bona fe i una candidesa esbalaïdora. Perquè no perdem de vista que el capitalisme, més fort que mai, no tindria cap mena d'escrúpol a aplicar tota mena de mesures contra el moviment si arribés a adquirir alguna perillositat, que no sembla probable. Disculpin l'escepticisme de qui s'ha empassat tota mena de derrotes i ha hagut de contemplat com l'anhelada República Socialista Independent dels Països Catalans no ha arribat a néixer mai i en l'actualitat vivim en el Regne d'Espanya, no cal dir que plenament capitalista. Els acampats tenen les meves simpaties perquè són els únics que han sabut amplificar –ajudats, insisteixo, pels altaveus mediàtics dominats per l'enemic, cosa curiosa– un malestar que només comença i que es farà més i més evident. El capitalisme, envalentit per la falta de rival, fa dècades que va decidir escapçar el futur dels joves. Si baden, es trobaran sense i ni sabran com. Però haurien d'enrobustir el discurs, organitzar-se... No em veig amb cor de donar consells, perquè nosaltres vam perdre. Alguns lluitem en la mesura de les nostres forces però sabem que són poques davant un adversari infinitament més poderós, tant que ni sabem ben bé qui és. I el més greu de tot: han fallat els polítics, sí; hi ha hagut tota mena de desercions, també; però, sobretot, ha fallat el poble. Sense excusa de cap mena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.