Opinió

Cuines amigues: Fonda dels Àngels

La millor cuina del país s'ha fet, sovint, a les fondes

A la plaça dels Àngels de Mont­blanc hi ha l'entrada a la Fonda del mateix nom, tot i que la major part de l'edi­fici gòtic sigui al car­rer dels Jueus, tan sem­blant al dels Arcs de Ran­nazu, a Sicília. El car­rer era el cor de l'aljama jueva, pre­sent a la vila des del segle XII, amb un call tan­cat amb tres por­tals d'accés i forn, escor­xa­dor i fos­sar pro­pis, amb més d'una sina­goga, fins a la des­feta del 1492. El men­ja­dor, amb bellíssi­mes arca­des, fa memòria d'aquell pas­sat. Aviat farà un segle que la família Sana­huja Cap­de­vila porta el negoci, on abans hi havia hagut també una fàbrica de gaso­ses. Avui, la Maria Teresa als fogons i en Pau a la brasa regei­xen la cuina amb savi encert. Al men­ja­dor, amb sim­pa­tia, eficàcia i un som­riure als lla­vis, ate­nen les tau­les les filles, Tere i Montse. Aquesta, des­tra com ningú amb la mà de mor­ter, fa, sens dubte, el millor alli­oli que he tas­tat mai, només amb all i amb oli: la meva per­dició.

La Fonda dis­posa de nou habi­ta­ci­ons, però el que sens dubte li dóna ano­me­nada és el res­tau­rant. Entre set­mana, viat­jants, tre­ba­lla­dors, turis­tes que fan la ruta del Cis­ter, cli­en­tela del país de molts anys que, els caps de set­mana, omplen les tau­les en família, avis, pares, fills, néts, tie­tes i oncles, gent de tota mena... I, sem­pre, estran­gers pas­sa­vo­lants (sobre­tot fran­ce­sos, britànics, ale­manys), algun esca­la­dor nord-ame­ricà i bar­ce­lo­nins, algun dels quals ha tru­cat abans, pre­o­cu­pat, per dema­nar si el tren arriba a Mont­blanc o bé si l'edi­fici ha estat res­tau­rat del segle XII ençà... La millor cuina del país s'ha fet, sovint, a les fon­des. Parlo de la cuina segura, de con­fiança i de qua­li­tat, els plats cone­guts i caso­lans de tota la vida. La Fonda dels Àngels, doncs, no fa més que con­fir­mar la regla. Durant la set­mana hi ha un menú a un preu a l'abast, atesa la vari­e­tat de plats i la seva bon­dat gus­tosíssima. I després de sis dies de cre­ació culinària, el diu­menge des­can­sen.

No recordo haver-hi vist mai una sola ampo­lla de vi, perquè aquest, de la Conca, el ser­vei­xen sem­pre fresc i amb porró, i a taula hi ha una gasosa per si de cas. Entre els entrants, a més dels espi­nacs amb bei­xa­mel, des­ta­quen les faves, la sopa de galets amb carn d'olla i l'escu­de­lla bar­re­jada, tot quan n'és l'època. A la brasa, conill, pollas­tre, llon­ga­nissa/boti­farra, bis­tec, llom i cos­te­lles, ser­vits amb esca­li­vada o amb unes pata­tes fre­gi­des, finíssi­mes, que són tota una temp­tació on fa bo de caure i ser-hi rein­ci­dent, sense propòsit d'esmena. Com a plats gui­sats, peus i gal­tes de porc, tripa de vede­lla –potent–, fri­candó, conill a la cas­sola amb sam­faina i cara­gols, sèpia esto­fada, popets amb salsa i bacallà amb sam­faina. El dimarts toca arròs a la cas­sola amb conill i cos­te­lla, cigrons i can­sa­lada. I per Set­mana Santa, rajada amb fesols, insu­pe­ra­ble. Crema i flams són caso­lans, i el clàssic tall de nata, que no falti. Els pro­duc­tes pro­ce­dei­xen de la família: l'horta és pròpia, alls, ceba, tomaca, enciam, pata­tes, faves, pebrot, albergínia, espi­nacs, síndries i melons, així com els ous, la carn, el pa fet per ells, excel·lent, i, a més, també els cara­gols. Més de con­fiança ja no pot ser!

La cli­en­tela hi és d'allò més nor­mal, i l'ambi­ent, el típic de les fon­des de tota la vida, casolà, fami­liar, ama­ble. Ernest Lluch asse­gu­rava haver-hi men­jat el millor conill amb sam­faina. Rafael Ribó i Josep M. Bri­call també s'hi han entau­lat més d'un cop i, jo mateix, hi he vist en algu­nes oca­si­ons el poeta Joan Mar­ga­rit, amb casa pròpia a la comarca, com­par­tint àpat amb algun altre poeta, com Pere Rovira. És la poe­sia dels fogons que rima bé amb la de tota la vida, en vers o en prosa...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.