La Jonquera

Que la Jon­quera i el Pertús són actu­al­ment una ano­ma­lia en una Europa unida ho demos­tra un cop més el fet que denun­ciem en l'edició d'avui: ara, a més de licor i tabac barat i pros­ti­tució, a la vila fron­te­rera també hi pro­li­fe­ren els comerços que venen pro­duc­tes rela­ci­o­nats amb el cànna­bis. És cert que els comer­ci­ants i els empre­sa­ris de la Jon­quera –i els que també diuen que ho són, però que en el fons només deni­gren la con­dició humana– tenen tot el dret d'apro­fi­tar-se de les diferències legals entre els estats espa­nyol i francès, i del fet d'estar a tocar de la fron­tera. Però aquest és el futur que volen els jon­que­rencs? És el futur que els queda? Fran­ca­ment, algú pensa que si l'Europa unida s'acaba con­so­li­dant, tal com seria desit­ja­ble, aques­tes diferències legals entre estats es man­tin­dran? No cal­dria començar a bus­car alter­na­ti­ves més enllà del sexe, el tabac, la gaso­lina i l'alco­hol? A la Jon­quera va haver-hi, fa uns anys, quan es van obrir les fron­te­res, la sen­sació que el món s'aca­bava, que no hi havia alter­na­ti­ves, però, final­ment, van tirar enda­vant per altres camins. Segur que també ara ho acon­se­gui­ran, però ja cal que aquests siguin més ferms i amb més futur que els actu­als.