Gibraltar

La premsa espanyola més patriòtica bull des de fa dies arran de Gibraltar. Pensen que ja és hora que el govern espanyol exigeixi la restitució del penyal amb fermesa, no com van fer els que van arribar al poder “per accident”, com es complauen a repetir.

Espanya va perdre Gibraltar després de la Guerra de Successió. Sí, la mateixa que va acabar com ja saben al 1714. Durant molts segles, successius governs espanyols han maldat per recuperar-ne la sobirania. Van tenir una oportunitat durant el procés de descolonització impulsat per l'ONU. Però els anglesos, quina en van fer? Van preguntar als gibraltarenys (10 de setembre del 1967) què volien ser, si d'Espanya (llavors una dictadura) o del Regne Unit (una democràcia). El resultat estava cantat. Això, al règim franquista no li va agradar gens. Va bloquejar Gibraltar i va fer tornar tots els espanyols que hi treballaven. Per compensar-los, es va crear un fons que es nodria amb els segells de correus, que es van apujar de mitja pesseta.

Bé que van aprendre la lliçó. Per aquest motiu, alguns dels que defensen la restitució territorial de Gibraltar exigeixen, alhora, que la negociació sigui entre els dos governs, l'espanyol i el britànic. Res de consultar amb els interessats, que aquests ja van demostrar un cop que no són gent de fiar.

I és que hi ha un principi antic que diu que els referèndums només es convoquen per guanyar-los. Deu ser per això que no volen que els catalans en convoquem el nostre, per saber què volem ser.