Independentisme estructural
Jordi Pujol diu que “només l'actitud independentista ens podrà salvar”. Amb el temps hem comprovat que Pujol té una qualitat única: és un d'aquells polítics de discurs essencial, que fins i tot quan recorre a l'ús de figures retòriques ho fa per buscar la verticalitat, per connectar d'una manera col·loquial i alhora rigorosa amb el gruix sencer de l'esfera pública. Amb el temps també hem descobert que de Pujol cal interpretar no només els silencis i les evasives tipus “avui això no toca”, sinó fins i tot el seu proverbial tartamudeig estossegat. Tres-cents anys després dels decrets de Nova Planta, Jordi Pujol, tantes vegades comparat al virrei de Catalunya, diu que només l'actitud independentista ens podrà salvar. I quedem enlluernats per aquestes cinc paraules (només, actitud, independentista, podrà i salvar), sense ser capaços de destriar quina d'elles ocupa una jerarquia preeminent. Aturem-nos en la paraula actitud. Alerta. Tractant-se de Pujol fins i tot les escletxes tenen sentit. “Tenir una actitud independentista” és matisadament diferent que “ser independentista”. Més enllà de la incontestable evolució ideològica de Pujol, servida amb tots els elements psicodramàtics propis d'un bon serial televisiu que barreja l'alta política amb el clímax emocionant d'un pare que per fi veu la llum i abraça la visió primaveral del seu fill Oriol, cal no oblidar que el nostre expresident continua apel·lant a l'independentisme estructural. Què és l'independentisme estructural? Durant molts anys ha estat l'ariet (Desperta ferro!) de Convergència i fins i tot dels socialistes a l'hora de negociar amb el govern central: si no ens doneu aquestes minúcies, les hordes independentistes esclataran i gestionaran, ara sí, totes les lògiques i tempos de l'emancipació final. És a dir, l'actitud independentista i l'independentisme estructural són una reducció de l'independentisme a la condició de simulacre. Amb tots els respectes per la figura homèrica de Pujol ara cal preguntar-nos si, en aquest punt del guió, l'independentisme estructural és gaire efectiu per espantar Madrid i si no generarà noves frustracions entre l'independentisme un cop hagi complert la seva funció, merament estructural. Potser seria desitjable que a Pujol l'independentisme no estructural l'avancés per la dreta, sense que ell, ni que fos per una sola vegada en la història, s'adonés de res.
