La biografia de Cesc Fàbregas

Un dels gèneres literaris més improbables deu ser el de l'autobiografia. ¿És possible salvar les rígides exigències de la veracitat a través d'una escriptura que fusiona objecte i subjecte en un únic magma textual? L'autobiografia instaura el simulacre d'una memòria que acudeix al rescat de si mateixa (“No escric les meves memòries perquè encara me'n recordo de tot”, va declarar el poeta Joan Oliver). L'autobiografia exalta les potències actives de la memòria, i desmenteix d'aquesta manera el miratge d'un passat estàtic, glaçat en la seva consumació (en aquest sentit podem dir que l'últim volum de memòries de Jordi Pujol és un dels documents de futur més imbatibles que s'han escrit a la Catalunya d'aquest segle). Al llibre My own life el filòsof David Hume escriu: “És difícil per a una persona parlar dilatadament de si mateix sense caure en la vanitat. Per tant, seré breu.” Aquesta prevenció de Hume subratlla que, llevat d'algunes excepcions, les autobiografies solen degenerar en totalitzants exercicis d'autocomprensió, autojustificació i autocondescència. L'autobiografia també comporta la impostura de la dramatització: hi ha moltes vides que no tenen tensió narrativa. La mateixa realitat que ens envolta sol ser anodina la major part del temps, una planura entre esclats vitals. Però el relat d'aquest to anodí no ven. Llegir les autobiografies com una ficció més? D'això se'n diu convertir la necessitat en virtut.

He anotat tot aquest torrent de reflexions després que el meu nebot em demanés per a aquest Sant Jordi el llibre sobre la vida de Cesc Fàbregas. Aquest llibre, com tantes altres biografies interposades, és una prova més que la suma vital, la conquesta intel·lectual, els relleus morals o la plenitud experimental ja no són factors indispensables per a la nostra cultura escrita. Això significa una trista celebració del buit. Què ha fet, Cesc Fàbregas? Quin relleu important pot projectar el seu ascendent social? Com una esperança latent, una edició de les apassionants biografies del doctor Jekyll i Mr. Hyde, de Stevenson, acompanyaven el llibre sobre Cesc Fàbregas que finalment vaig regalar al meu nebot.