Els gossos amics i els altres

Gossos amics, fidels, manyacs, útils, col·laboradors. Gossos caçadors, gossos policia, gossos de guerra, gossos vigilants, gossos pigall, gossos petaners, gossos de companyia, gossos. Però també el lladruc intempestiu del gos en plena nit, la tifarada emprenyadora al mig del carrer, l'envestida –inoportuna, segurament enjogassada– en travessar un parc, les pixarades pudents a les portes dels establiments, l'espectacle poc edificant (per a la moral urbana) dels idil·lis canins, gossos de pis, engarjolats entre les reixes del balcó. Gossos.

Quan la setmana de les flors ja anava de baixa, centenars de gironins sortiren al carrer, amb el seu gos ben lligat, a reivindicar un espai de llibertat per a les seves mascotes, condemnades per l'ordenança municipal a passejar sempre amarrats a la corda de l'amo. Algun lloc assequible on l'animal pugui córrer i saltar, desfogar-se, relacionar-se, jugar. Segurament ser feliços. Es proposa, segons m'ha arribat, obrir la llera de l'Onyar per a aquesta finalitat. Cèntric ho seria i no crec que molestessin ningú. Si els animals, amb la imprudència pròpia de la seva ment, es fiquen a l'aigua i acaben bruts i pudents, problema de l'amo i prou.

Els gossos urbanites, els que no han de vigilar la casa ni lladrar els intrusos, els que no ajuden l'amo a empaitar conills o perdius, que no tenen ramat per vigilar i controlar, que no han d'arrossegar un trineu, que no tenen altra feina que fer festes a l'amo o a la mestressa, sempre m'han fet una mica de pena. Ells, els gossos, tots els gossos, volen ser útils. Els hem modulat genèticament, per selecció antinatural, a ser útils. Els veieu com corren delerosos darrere la pilota o el pal que els hem tirat una i una altra vegada per collir-lo i tornar-lo. Ells no poden saber que aquella feina que ens fan és totalment inútil per a nosaltres. Que som nosaltres els que els som útils per fer-los fer un exercici que necessita el seu cos. M'han fet pena tot i saber que els amos els dediquen amor, diners, temps, preocupacions. Com més pentinats els veig, com més manyacs i elegants, més pena em fan.S'han de sentir més inútils. O potser no.

Sense compartir els gustos d'alguns orientals, em feien menys pena els gossos que vaig veure en algun mercat del Vietnam, oferts entre vaques i cabres, oques i gallines, prou grassos per anar a l'escorxador, passar per la cuina i acabar al plat d'algun comensal afortunat que es podia permetre una bona dosi de carn per enriquir la dieta. Aquells animals, criats pensant en la gastronomia, es confonien en els meus sentiments amb els porcs o les ovelles. Com deien abans, malaventurat el que va al ventre d'un altre. Sigui qui sigui.

Em quedo amb els gossos gironins. I, per mi, que corrin arran de riu.