Un miratge a l'oasi

He llegit que a l'Aràbia Saudita hi estan construint una ciutat únicament per a dones. Una ciutat on podran treballar unes cinc mil dones sense barrejar-se amb els homes. D'entrada fa mala espina i malpenses, però després de donar-hi un parell de voltes, i pensant en la manera de ser de les dones saudites, en fas una altra lectura. Aquestes mateixes dones saben que no podran votar fins d'aquí a tres anys, que encara necessiten el permís d'un home per sortir de casa i anar a treballar, que els cal autorització per viatjar, que malgrat protestes sonades encara no poden conduir i ni tan sols fer esport obertament, malgrat la primera participació d'una dona en la delegació olímpica de Londres. Però tenen molt clar que els canvis els aniran fent en el moment precís. I una prova d'això és la construcció de la ciutat, una realitat promoguda per dones, sí, per un grup d'empresàries locals. Les motiva oferir una més gran independència econòmica de les dones sense trencar els estrictes costums del regne de segregació de gèneres. Saben que el poder és el diner i miren de facilitar aquesta desvinculació amb l'home. Cinc mil llocs de treball en la indústria tèxtil, de productes farmacèutics i de processament d'aliments, tot amb empreses dirigides per dones, però… és realment una bona solució? No hi ha el perill que es converteixi en una ciutat fàbrica en un règim de semiesclavisme, encara que assegurin que es garantiran els drets de les treballadores? En un regne, el saudita, on la paraula dret no crec que sàpiguen que tingui dret a existir, fa una mica de basarda. Les dones que hi ha al darrere i al davant asseguren que la primera de les cinc ciutats industrials tindrà un centre de formació especialitzat per ajudar les dones a desenvolupar el seu talent, per obrir noves expectatives i reduir l'atur. Deia que sembla una idea per aixecar suspicàcies i reserves, però crec en les dones saudites i en les seves ganes de llibertat. Les dones saudites tenen fama de moure's com l'aigua; quan es troben amb un obstacle, el voregen i continuen el seu camí, res les atura en el seu afany de canviar. De canviar cap a millor, naturalment, i aquesta ciutat vull pensar que no serà un miratge en un oasi.