Geòrgia, entre Occident i Rússia

La república exsoviètica de Geòrgia, al Caucas sud, enceta una nova etapa després de les eleccions legislatives de dilluns, que, segons els resultats encara provisionals, haurien donat la victòria a la coalició opositora Somni de Geòrgia, que hauria superat l'oficialista Moviment Nacional Unit, del president Mikhaïl Saakaixvili, que va arribar al poder el gener del 2004 amb consignes democratitzadores després que el moviment popular conegut com a Revolució de les Roses enderroqués l'anterior president.

Aquestes eleccions es veien com un test per a Geòrgia, que s'ha superat bé, ja que els observadors internacionals les han valorades com a netes, competitives i democràtiques, encara que hagin constatat que hi ha coses que es poden millorar.

Els comicis tenien una importància clau perquè el 2013, any en què hi haurà eleccions presidencials, però a les quals Saakaixvili ja no es podrà presentar, Geòrgia aplicarà uns canvis que s'han fet a la constitució i es convertirà en república parlamentària, i moltes competències que fins ara té el cap d'estat passaran al primer ministre i el president tindrà un paper més aviat simbòlic. Les males llengües diuen que va ser Saakaixvili qui va impulsar aquests canvis amb la intenció de poder-se quedar al poder com a primer ministre si hagués guanyat el seu partit.

Geòrgia és una república geoestratègicament important, entre Europa i Àsia, que connecta la regió productora de petroli del Caspi amb els consumidors de la Mediterrània a través de l'oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan i per això els Estats Units, la Unió Europea i també de Rússia observen de prop els moviments que fa. La política de Saakaixvili ha estat molt prooccidental, dirigida a integrar Geòrgia a la Unió Europea i a l'Aliança Atlàntica, un fet que Moscou veu com un amenaça, perquè significaria tenir l'OTAN a les portes de l'inestable Caucas rus. De fet, les relacions diplomàtiques entre Moscou i Tbilisi es van trencar arran de la guerra que el 2008 va enfrontar els dos països pel control de la república secessionista georgiana d'Ossètia del Sud, un territori que, juntament amb Abkhàzia, és reconegut com a país independent per Moscou.

A Saakaixvili se li reconeix que ha modernitzat el país i que ha lluitat efectivament contra la corrupció, però els seus detractors
li retreuen que hagi governat de forma autoritària, hagi permès
la violència i també la pèrdua d'Abkhàzia i d'Ossètia del Sud. Dues setmanes abans de les eleccions les televisions opositores van emetre uns vídeos molt polèmics sobre tortures a les presons georgianes que van desencadenar una onada de protestes i van fer trontollar el govern. El cansament acumulat d'una part de la població que considera que Saakaixvili fa una mala gestió perquè no s'ocupa prou dels problemes socials del poble i dóna més importància a les infraestructures i als projectes a llarg termini, i els darrers escàndols han passat factura al poder.

El líder de la coalició Somni de Geòrgia, Bidzina Ivanitxvili, un multimilionari que va fer fortuna a la Rússia dels anys 90, ha sabut recollir el descontentament del poble amb promeses de caire social, com augmentar els sous i les pensions, invertir en l'agricultura i proporcionar a tothom assistència mèdica de qualitat, i també millorar les relacions amb Rússia sense canviar el rumb de Geòrgia cap a l'OTAN i cap a la UE. Ahir el que segurament ben aviat serà el primer ministre va anunciar que una de les tasques serà convèncer Moscou que la integració de Geòrgia a l'OTAN no és cap amenaça per a Rússia. Mentrestant, diplomàtics dels EUA a Tbilisi felicitaven Ivanitxvili i li desitjaven que continuïn les bones relacions amb Washington.