Comença la campanya

Ahir a la nit va començar la campanya al Parlament de Catalunya. Si no fos perquè aquests comicis són el resultat d'una manifestació multitudinària del poble català pel dret a decidir, serien unes eleccions autonòmiques més. En aquesta ocasió les coses poden anar molt lluny i poden arribar canvis imprevistos només dos mesos enrere. És tan transcendent, que qualsevol altre esdeveniment que ens afecta esdevé una nimietat. Però no podem oblidar allò que succeeix al marge del nostre futur com a nació.

Fa pocs dies, el diari publicava l'aparició de la gàbia de Fitor. Aquest objecte era a l'entorn de l'esglesiola de Santa Coloma de Fitor, a les Gavarres. Feia quaranta anys que havia estat sostreta. Segons la tradició, data del 1817 i va contenir el cap d'un dels ajusticiats per l'assassinat del rector de Fitor.

Un senyor de Palafrugell, segons Lluís Molinas, va ser qui li va fer arribar la gàbia com una mena de secret de confessió per un probable penediment de l'explicador. Li fou entregada com a president de l'Associació d'Amics de Fitor.

La historia d'aquesta gàbia i dues altres és en un llibre del 1904, Cuentos que són històries, escrit per Joan Torroella i Plaja el 1904. Aquesta gàbia era l'única que s'havia conservat fins al 1972, quan va desaparèixer. Les havia fet un ferrer de les Gavarres per encabir-hi els caps dels bandolers que havien saquejat la rectoria el 1817. El rector, mossèn Joan Batlle, va ser apallissat i torturat fins que el donaren per mort, però la seva agonia es va allargar dues setmanes, fet que li va permetre identificar els malfactors. La pista de les altres dues gàbies es perd en el temps. Molinas diu que la tornarà a l'Ajuntament de Forallac, on pertany Fitor.

L'aparició de la gàbia de Fitor ens ha vingut a confirmar el que ja sabíem. Moltes de les espoliacions de masies i monuments religiosos que s'han produït al nostre entorn tenien un destinatari pròxim, potser un nostre veí. La sostracció sistemàtica de peces arquitectòniques i pedres diverses d'una certa vàlua havia estat habitual fins que la Generalitat no va crear una estructura administrativa que intervingués el patrimoni cultural i arquitectònic.

Si hem d'esperar que el remordiment faci efecte i els rapinyaires retornin el botí, recuperarem molt poques gàbies. En molts casos, l'objecte fora del seu entorn no te gràcia ni valor. Com aquesta mateixa gàbia.