Renovació de passaport

Tinc el passaport caducat. Han passat deu anys de la darrera renovació i fa setmanes que busco un moment per anar “a fer el nou”. L'últim cop que vaig ser a les oficines del carrer Sant Agustí era pel DNI. Em va tocar fer dues vegades l'habitual cua de matinada a la vorera, perquè el primer dia, a quarts denou, ens van anunciar: “Hoy solo repartiremos 15 números”. Jo era el 18 de la fila. L'endemà vaig matinar més i va anar tot rodó, i a més em va tocar un funcionari trempat que em va instruir en les noves funcions del DNI electrònic, el qual, per cert, he fet servir dues vegades, que són moltes –no es pensin– perquè només l'1,7% dels ciutadans que el tenim hem utilitzat algun cop el xip que porta. “Haig d'anar a fer el passaport nou”, vaig comentar l'altre dia a una colla d'amics que, és clar, d'acord amb els moments que vivim, em van fer alguns comentaris del tipus “no te'l treguis, que ningú se'l tregui!” –exclamà el més combatiu en el tema de la independència–, “espera't ja a poder tenir el nostre” –el més il·lús i il·lusionat–, etc. Però m'he mirat amb calma el passaport i veig que hi haig d'anar, sobretot per tornar-lo, perquè a la primera pàgina diu ben clar que no és meu: “El Estado español se reserva la propiedad de este pasaporte...” La meva foto, les meves dades, els quatre segells i visats que em recorden alguns viatges d'aquests darrers anys... però el passaport no és teu i te'l poden retirar en qualsevol moment, segons comprovo a l'article 6 d'un reial decret del 2003 que diu com funciona això. Ara ho entenc. Si el teu passaport no és teu, és lògic que quan la policia te'l demana no et digui mai “su pasaporte” sinó només “pasaporte”. Per tant, decidit ja a retornar-lo i a demanar que me'n deixin un de nou, que no serà meu –ja ho he entès– sinó de l'“Estado español”, he entrat a la web per demanar cita prèvia i amb uns quants clics m'he trobat amb una imatge entranyable que m'ha retornat a la infantesa. És el mapa de les 50 províncies, sense divisions autonòmiques ni altres bajanades, el bonic trencaclosques que tantes vegades havia pintat amb llapis de colors, i ara torno a veure... tot perfectament encaixat, formant una i indissoluble unitat, que té “al norte, los Pirineos” i, a baix de tot, “nuestras plazas de Ceuta y Melilla”. Rebo un SMS en la llengua comuna i universal, no en la regional o “vernácula”, que em confirma cita per divendres 23; l'endemà, reflexió –me l'estalviaré–, i diumenge, a votar.