La recerca i l'entorn

En els primers compassos de la intervenció del nou líder d'ERC en el ple d'investidura, Oriol Junqueras (professor universitari) radiografiava pedagògicament el panorama de la recerca a Catalunya explicant que “som el quart país del món en termes de recerca per càpita computada en número de tesis doctorals citades en revistes de màxima categoria internacional, només darrere de Suïssa, Israel i Suècia; o som el cinquè país del món en termes per càpita de projectes de recerca competitius”. Deu ser dels debats d'investidura on el treball a les universitats ha quedat més plasmat en els discursos del candidat i de la resta que han intervingut, i sobretot és un alè d'aire fresc per un sector de la societat que també ha patit retallades draconianes, s'ha manifestat al carrer, però és essencial per a la reactivació econòmica i el canvi de model productiu pel qual tothom clama.

Pocs minuts abans del líder republicà, Artur Mas estrenava el debat també fent una picada d'ullet als investigadors. S'ha de “fomentar la integració i la internacionalització dels nostres centres de recerca [...]. Alinear l'estratègia catalana de recerca i d'innovació amb l'Agenda Europea 2020, aprofitant a fons el magnífic treball que duen a terme les universitats catalanes i atraient talent cap a Catalunya procedent de tot el món”. De fet, les dues cites anteriors exemplifiquen el que en el pacte de govern crec que és una clara sensibilitat pel sistema universitari català i el que hauria de representar la seva centralitat en l'economia catalana.

Però el debat sobre la funció de recerca i transferència de coneixement de les universitats s'integra clarament en un de més ampli com és el que defineix el president en parlar dels tres esperits (innovador, emprenedor i exportador) que han d'ajudar Catalunya a sortir de la crisi, i que simbolitzaria l'actualització de l'ideari pujolià de l'IVA (idees, valors i actituds) que havia de regir l'acció política i social del país ara fa uns anys. Avui en dia, la tasca de la universitat no s'entén sense contemplar la recerca bàsica i aplicada, és a dir, per una banda, la reflexió crítica i teòrica sobre els diversos contextos socials, i per l'altra, la necessària alineació amb les empreses del seu entorn de referència per tal d'afavorir el desenvolupament de nous prototips i productes que permetin obrir noves oportunitats de mercat; el que és el mateix, que millorin les exportacions. Com ja va explicar Mas, “el 28% de les exportacions d'Espanya tenen el seu origen a Catalunya”.

Mas va parlar d'innovació (recerca), d'exportacions i, també, d'emprenedoria. De fet, fins i tot Alícia Sánchez Camacho –qui va profetitzar les deu plagues bíbliques a Catalunya durant el seu discurs a l'hemicicle– també es va apuntar al carro demanant una llei d'emprenedoria, obviant el pacte de govern i desconeixent que la direcció general de Joventut està treballant amb un projecte d'emprenedoria social per a joves que veurà la llum ben aviat. De fet, des de les universitats (unes més que d'altres) s'està prenent consciència de la necessitat de crear emprenedors i, sobretot, de donar suport als projectes empresarials que s'ideen a les seves aules per estudiants inquiets que veuen el seu futur amb preocupació i decideixen apostar per l'autoocupació.

L'exconseller Tresserras comentava que “el que fa avui les empreses competitives són els entorns econòmics”. És a dir, el que les rodeja: bons ports i aeroports, bones comunicacions i, també, potents universitats. Sincerament, crec que és el resum més acurat del perquè avui el sistema universitari i de recerca es presenta com a puntal bàsic de la Catalunya del futur. Ara, només falta que les bones intencions que han exposat els nostres líders polítics tinguin una plasmació real i no quedin en un foc d'encenalls.