L'esquerra francesa no aprèn les lliçons de la història. Ni Mitterrand ni tan sols Hollande haurien conquerit l'Elisi sense haver buscat suports més enllà del Partit Socialista. La unitat és obligada en un sistema de dues voltes com el de les presidencials. Ara, però, els personalismes i les velles rancúnies s'han imposat i l'esquerra francesa s'autoexclou de la cursa electoral. Hamon i Mélenchon només coincideixen en el seu no a sumar forces. Renuncien a governar i deixen els seus votants sense una alternativa al thatcherisme de Fillon, l'ultranacionalisme de Le Pen o el continuisme social-liberal de Macron. Potser és que tampoc tenen un pla sòlid i convincent per regenerar França i rescatar-la de la crisi social.