I tanmateix, un polític de veritat

S'ha de ser un polític de veri­tat per anar al Par­la­ment a defen­sar que allò que és de color negre és de color rosa, quan tot­hom sap i veu que és negre. I no només fer-ho, sinó sor­tir-ne indemne, inclús una mica airós. Tots els ele­ments de prova que fal­ta­ven per tan­car el cer­cle sobre el finançament irre­gu­lar de CDC a través del Palau de la Música ja han sor­tit a la llum –i els que encara no ho han fet, millor que que­din a la penom­bra– i, tot i això, Artur Mas con­ti­nua defen­sant la gestió del par­tit. Una vegada més, ahir va que­dar clar que el debat polític i el judi­cial és mouen en rea­li­tats dife­rents, i també va que­dar clar que si alguna cosa té Mas, és raça de polític, polític de veri­tat, d'aquells dels quals un país que aspiri a ser de veri­tat no pot pres­cin­dir.