Mercero: prestigi i èxit a la televisió

Anto­nio Mer­cero (Lasarte, 1936), una figura cab­dal de la tele­visió espa­nyola, direc­tor del tele­film La cabina i les sèries Verano azul i Far­ma­cia de guar­dia, va morir ahir als 82 anys després d’una llarga bata­lla con­tra l’Alz­hei­mer. El mateix any que es va gra­duar a l’Escola Ofi­cial de Cine­ma­to­gra­fia, el 1962, va gua­nyar la Concha d’Or del fes­ti­val de Sant Sebastià pel curt Lección de arte, i va tre­ba­llar durant un temps al cinema. Però és a la pan­ta­lla petita que es va fer famós, el 1972, amb tele­film La cabina, dis­tin­git amb un Emmy en una època, el tar­do­fran­quisme, en què rara­ment es pre­mi­a­ven pro­duc­ci­ons audi­o­vi­su­als espa­nyo­les a l’estran­ger. A més de pres­tigi i guar­dons, també va saber crear pro­duc­tes de gran popu­la­ri­tat, com les sèries Crónicas de un pue­blo (1971-1973), Verano azul (1981-1982) i Far­ma­cia de guar­dia (1991-1995), peça clau en la con­so­li­dació de la ficció tele­vi­siva esta­tal.Alter­nant-les amb els tre­balls tele­vi­sius, Anto­nio Mer­cero també va diri­gir pel·lícules com La guerra de papá, La próxima estación, Espérame en el cielo, Planta 4a o ¿Y tú quién eres?, que va posar punt i final a la seva car­rera el 2007. L’any 2010, l’acadèmia del cinema espa­nyol el va dis­tin­gir amb un Goya honorífic.