Què amaga tanta violència?

La pro­testa dels taxis­tes em va aga­far dime­cres al pas­seig Lluís Com­panys de Bar­ce­lona. Crits, insults, fum negre, petards... Més tard vaig saber que havien assal­tat alguns vehi­cles de les pla­ta­for­mes con­tra les quals bata­llen. Ahir al matí, un amic em va expli­car que havia tri­gat hores a fer un tra­jecte que habi­tu­al­ment cobreix en 15 minuts. Més tard, vaig saber que els taxis­tes havien col·lap­sat les ron­des i que no havien fet els ser­veis mínims als hos­pi­tals. De veri­tat és necessària tanta violència, de veri­tat no es pot llui­tar pels drets labo­rals sense per­ju­di­car tantíssima gent? O pot­ser aquesta enorme virulència amaga la resistència d’un col·lec­tiu a accep­tar que el món ja no serà mai més com abans.