Que els treguin

Que els treguin. Que facin, i treguin els llaços grocs de la via pública, que quan hagin marxat ja s’hi tornaran a penjar tants cops com calgui per denunciar l’existència de presos i exiliats polítics. No prou sadollats amb aquesta flagrant venjança, a certs suposats demòcrates els irrita fins i tot el mínim dret a la protesta. Que protestin cínicament ells si volen, però prou de parlar-ne cada dia, de fer el joc als que només volen destruir i encendre metxes, prou d’ajudar-los a alimentar el relat irresponsable d’una crispació que només ells volen incitar, i que no permet centrar-se a construir res. Tothom sap, ells els primers, que Catalunya és terra de pau i que si algú ha pegat fins ara són uns pocs, i dels seus. La realitat és tossuda: que segueixin inventant.