Per moure’s, primer de tot s’ha de començar a caminar. L’entrada en funcionament de les zones de baixes emissions de Barcelona és això, un primer pas. Tímid si es vol, però necessari. Perquè després d’anys i panys dient que ens creiem això de la lluita del canvi climàtic, si hi lluitem, per alguna banda s’ha de començar. Dit això, però, s’ha de tenir en compte l’usuari. Un usuari que veu com, cada any pràcticament sense excepció, se li apuja el preu d’un transport públic que no és el que hauria de ser. I un usuari que, com en tot en la vida, pot ser que necessiti el transport privat, sense que això vagi acompanyat d’ajudes per canviar de vehicle més enllà d’un any gratis de metro. Està bé la ZBE? Sens dubte. Neix coixa? Malauradament, sí.