Ara és moment d’afrontar la crisi sanitària, econòmica i social, però quan els vents amainin caldrà depurar responsabilitats per la quantitat de morts que es podrien haver estalviat si s’haguessin imposat les mesures més dràstiques de bon començament. Abans que l’economia és la vida i fa tot l’efecte que la primera ha perjudicat la segona. Es fa difícil de justificar com pot ser que Pedro Sánchez hagi estat dues setmanes fent ballar el paraigua sense decretar el confinament total, que queia pel seu propi pes. El recomanaven els experts. Deia que no dormiria tranquil governant amb Pablo Iglesias i ha estat ell qui ha provocat insomni en aquest malson col·lectiu. Se’n recordaran els espanyols a l’hora d’anar a votar?