La vergonya que suposa la monarquia espanyola és de proporcions èpiques i l’actuació dels partits espanyols blanquejant la imatge de la institució i de l’emèrit és per tirar-se un tret. Un paio que està essent investigat per la fiscalia del Tribunal Suprem fuig de tota justícia i no només no se’l deté, sinó que se li posa la catifa vermella. És de vergonya aliena que l’Estat ho permeti i que no expliqui qui li paga la manutenció en un espai de luxe a l’estranger. És una vergonya que es beneeixi la corrupció des de les altes instàncies i que encara hi hagi gent que li doni les gràcies. I el que fa més vergonya és que, un cop fugit el rei d’oros, encara ens quedi el rei de bastos, aquell que aplaudia i s’alegrava de les hòsties de l’1 d’octubre.