Aquesta setmana els periodistes han tornat a trepitjar les obres de la gran estació de tren de la Sagrera de Barcelona. Com que hi ha algun petit avenç per explicar, s’hi va convidar càmeres i plomins. L’incompliment en el calendari de l’obra és tan gran que sembla mentida que als seus responsables no els caigui la cara de vergonya de convidar-hi la premsa. Les promeses incomplertes a la Sagrera és la gran metàfora dels incompliments sistemàtics de l’Estat amb Catalunya en tots els àmbits, matèries i colors. Ara toca a Esquerra negociar amb els socialistes espanyols promeses a canvi de vots. I a la fi tot es redueix a això, a creure en la paraula d’un estat no complidor i pitjor pagador. Creure-hi o més aviat no creure-hi, que ja tocaria.