Tots a missa

D’entre els molts interrogants que genera la gestió política de la pandèmia, el del tancament quasi generalitzat dels espais culturals és un dels més inquietants. La criminalització d’allò que pot socórrer mentalment i emocional la societat és un error que tindrà el seu cost. És clar que s’ha de tenir por del virus, però no, com pretenen els inefables gestors, por a qüestionar-nos el model de vida que ens ha dut a aquesta situació. I això és bàsicament el que ens subministra el fet cultural: claus per forjar-nos un esperit crític. Les esglésies plenes (la multitudinària missa a la Sagrada Família clama al cel, mai millor dit) i els teatres i els cines buits ens porta allà on sempre ens han volgut tenir: en l’adotzenament. Cal forçar un canvi.