El cas de la plaça Espanya de Girona, un espai molt cèntric ocupat per una zona zero deixada per una estació d’autobusos que ja fa quatre anys que va tancar, és el perfecte exemple de la poca pressa de les administracions. Les unes i les altres. Feia temps que se sabia quan obriria la nova estació al parc Central, però l’Ajuntament no va tenir un primer esbós del projecte per a la plaça Espanya fins a set mesos després. Es va trigar un any més a acabar-lo i enviar-lo a Adif, confiant que ho pagaria. Poc després van començar les negociacions, però més de dos anys després –amb una pandèmia pel mig, és cert– som gairebé en el punt de partida. Hi ha el mateix gran escull, el tema patrimonial, un afer molt complex i que segur que no es resoldrà en una sola reunió. Cal arremangar-se.