L’alcaldessa de Barcelona ha encès i sorprès l’independentisme en qualificar de “ximpleries” els referèndums d’autodeterminació. Un menysteniment que, venint d’algú que va cedir locals per a l’1-O, només semblaria lògic en dos escenaris possibles. El primer, que Colau per fi s’hagi abocat a revertir injustícies socials que es puguin considerar molt més generals i urgents, i que, a més a més, se n’hagi sortit. En aquest sentit, però, a Barcelona costa apreciar grans millores respecte al que es va trobar en assumir l’alcaldia, ara fa sis anys. L’altra possibilitat és que la proximitat amb Manel Valls li hagi deixat alguna seqüela en el seu ideari. I encara una tercera via: que tot això dels ideals siguin “ximpleries” i qui dia passa any empeny.