Moment intern dolç, el de Pedro Sánchez, un supervivent en un PSOE del qual va ser defenestrat sols fa cinc anys. Un 40è aniversari que propicia l’exhibició del seu lideratge i d’una calma interna que alhora ofereixen l’oportunitat d’entomar reptes de fons per al socialisme. Com el plantejat per Ximo Puig de reformulació dels contrapesos territorials i del sistema de finançament autonòmic. O el referèndum sobre la monarquia. Debats difícils de defugir per molt aferrats a la Constitució que es declarin, perquè són columna vertebral d’un cadàver, la Transició. Significativament, Sánchez tria València per al congrés “de la unitat”. Des de l’altre cantó de la mateixa plaça, Casado feia el paseíllo fa pocs dies, reivindicant-la com a seva.