Què se n’ha fet, de tota aquella efervescència política i social d’ara fa quatre anys? La república catalana es va esvair en qüestió de segons, però l’energia de l’independentisme (i del sector contrari) no va tenir la mateixa volatilitat. Com si d’un volcà es tractés, s’ha anat refredant lentament amb el pas del temps. Hem pogut fer-nos a la idea que l’estat propi no s’assoleix en un obrir i tancar d’ulls, i d’exemples en trobaran molts en aquestes planes. En aquests quatre anys també han sorgit o s’han agreujat moltíssim un fotimer de problemes mereixedors de tanta o més implicació, però sembla que no hi ha interès o esma. Així que deu ser temps de tenir paciència i controlar les pulsacions, no fos cas que prenguem mal.