Escric aquestes línies quan falta un mes per Nadal. Un mes, encara!, però des de fa setmanes tinc la sensació d’estar dins d’una d’aquelles boles de vidre que, en ser sacsejades, s’omplen de neu i creen una estampa relaxant. Sí, seria un entorn fantàstic si no fos perquè en la sensació que pateixo, a dins la bola estic sotmès a un angoixant bombardeig de ferreros roché, colònies anunciades per gent molt estranya, cançonetes d’esquellerincs, llumetes que en alguns balcons semblen anunciar un puticlub, missatges d’una dolçor embafadora i veus que m’atien a comprar i comprar. El coi d’esperit nadalenc consumista ens ha de matar a tots. Sisplau, calma, estem cansats, pareu de sacsejar-nos i deixeu-nos sobreviure en pau.