Imaginem que els fabricants de faixes convoquen una vaga per l’augment sobtat del preu de la licra, posem per cas. Tancaran un parell, potser tres de merceries, i la bola del món seguirà girant. Ara suposem que els controladors aeris volen que els respectin al peu de la lletra els descansos laborals, i aquí tenim declarat un estat d’excepció amb l’exèrcit ocupant posicions als aeroports i tot, com va passar el 2010. Ho vaig explicar al meu fill quan passàvem davant el munt d’escombraries que s’acumulaven en un carrer de Salt perquè entengués que no tots els treballadors tenen el mateix dret de vaga. Estic segura que els escombriaires tenen raó, però no n’estic tant del fet que un fabricant de faixes tingui el mateix poder per canviar les coses.