Mercado, perifèric de la ‘movida’

Quan ima­gi­nem el Madrid dels anys vui­tanta tots visu­a­lit­zem Mecano, Alaska i Tierno Galván. O sen­tim Chica de ayer. La capi­tal madri­le­nya va viure una etapa increïble­ment frívola després dels anys de plom. No tot, però, eren maqui­llat­ges i per­ru­ques; a roda­lies com Leganés escla­ten alter­na­ti­ves no canòniques. Ens les des­criu l’escrip­tor i músic Enri­que Mer­cado a Dia­rio de un rockero subur­bial, un bon gra­pat d’anècdo­tes i vivències dels dies bojos de mit­jan anys vui­tanta, que ens can­vien la per­cepció del feno­men ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat i recreen uni­ver­sos arran de car­rer. Soroll d’auto­bu­sos, sire­nes gas­ta­des, des­a­pa­re­guts repar­ti­dors de butà... Quan canta “tu voz es un dis­fraz del corazón” a la ciu­tat nua invoca la rea­li­tat.