Seure i negociar abans de la vaga

Les for­mes i la manera de fer són impor­tants; és pre­o­cu­pant que els pro­fes­si­o­nals d’un sec­tor essen­cial com l’edu­cació tin­guin com a prin­ci­pal rei­vin­di­cació una petició tan sen­zi­lla com poder ser partícips de les deci­si­ons que els afec­ten. Ens podem fer càrrec que un govern, quan plan­teja can­vis de rumb, sigui en el sec­tor que sigui, toparà amb reticències de sin­di­cats i pro­fes­si­o­nals afec­tats. El que no s’entén és que, sabent-ho, l’admi­nis­tració no ho pre­pari més curo­sa­ment per evi­tar el des­as­tre actual: vagues i mani­fes­ta­ci­ons diàries que col·lapsen les ciu­tats, ciu­ta­da­nia rebo­tida con­tra tot i tot­hom, i més lle­nya al foc, que segu­ra­ment s’hau­ria pogut evi­tar seient i nego­ci­ant abans, en lloc de rec­ti­fi­car a cor­re­cuita, tard i mala­ment.