Millor una mala foto que l’original?

Quan els japonesos, sempre avançats tecnològicament, baixaven de l’autocar i feien amb la càmera de vídeo una panoràmica accelerada d’una plaça o monument, els criticàvem perquè en comptes d’apreciar el reclam artístic i/o turístic, l’obsessió era filmar-ho. L’ús abusiu i indiscriminat del mòbil ens ha unificat per la franja baixa. Es podria acceptar alguna selfie per fer saber a les xarxes socials (si no, quin valor té, la nostra vida?) “estic al costat d’aquest quadre famós”, però com és possible que tants visitants d’una exposició facin una foto mal enquadrada, mal il·luminada i potser moguda d’un quadre original de Magritte, posem per cas, sense mirar-lo ni abans ni després?! Millor cecs emocionals que sales buides, però estem ben tarats.