L’APUNT
A prendre vent
La tardor s’està comportant amb una generositat encomiable. Va ser canviar el cicle de l’any, sortir al carrer i notar un airet fresc, reconfortant, un ambient sanitari, com d’habitació acabada de fer; llençols nets, terra raspallat, amb aquella punteta d’olor de lleixiu, que ofèn tant com evoca un món de netedat, lliure de microbis i altres agents patògens. La tardor ha donat una puntada de peu a l’estiu inclement, de tardes xafogoses i nits indormibles. L’estiu que crèiem amic, manyac, quasi ens ofega, i al límit de la catàstrofe aquesta brisa tardoral ha vingut diligent al rescat. I sort que passa airet, que ho regenera tot, que tot s’ho emporta. Potser caldrà aprofitar-ho, obrir de bat a bat finestres i que un bufarut faci la feina.