El ball revolucionari

Durant el tar­do­fran­quisme i els pri­mers anys de la democràcia tot­hom tenia clar que s’esta­ven vivint moments històrics de canvi polític, social i cul­tu­ral en aquest país, però alguns els van viure amb més ale­gria que altres: n’hi ha que es van posar massa trans­cen­dents, com si només la solem­ni­tat de deter­mi­nats can­tau­tors com­pro­me­sos fos la banda sonora apro­pi­ada per fer la revo­lució que mai no va arri­bar. Pot­ser l’autèntica revo­lució es va fer a les pla­ces dels pobles i ciu­tats, on les joves orques­tres de ball com la Sal­seta del Poble Sec, la Pla­te­ria, Hua­pachà Combo i altres van enco­rat­jar la gent per recu­pe­rar els car­rers i l’ale­gria de viure i ballar. Això jus­ti­fica de sobres l’home­natge del Bar­na­sants a les orques­tres de la lli­ber­tat.