Potser és una sensació meva, però darrerament sento molt la paraula protocol quan es parla de temes sensibles com poden ser els casos d’assetjament, ja sigui en una escola, un institut o una universitat. Crec que això posa de manifest que s’ha fet una feina per tractar aquestes situacions, però dubto força de l’eficàcia perquè sembla que no s’actuï, almenys en tots els casos, amb decisió i agilitat. No poso en dubte ni la feina ni la bona voluntat de les persones que tracten aquests temes, repeteixo, sensibles. Però calen més recursos perquè tot sigui més ràpid, perquè les víctimes se sentin acompanyades i trobin una resposta. Com sempre en temes socials, no és suficient una nova mirada. També es necessiten més recursos.