Potser en cap altra època no hem estat tan a prop de Giovanni Drogo, sol a la seva fortalesa ruïnosa esperant durant anys que es manifesti una amenaça invisible. Hem passat tant de temps apostats al desert dels tàrtars, que la fantasia inquietant de Dino Buzzati ja sembla una novel·la realista, però a ell l’interessava la cara paranormal del món, que esclata quasi joiosa a Els misteris d’Itàlia, una tria de textos editada per Sidillà sobre la vida fetillera dels pobles del Vènet, enigmàtica justament perquè “el misteri no es veu”. Un dels capítols narra la seva trobada amb Fellini, que el 1965 buscava escenaris per a Giulietta dels esperits. Van compartir la fascinació per bruixes, astròlegs i mèdiums, i sobretot la certesa que contra l’amistat de debò la màgia no hi pot fer res.